El 1969 Neil Amstrong erigeix una bandera a la Lluna, és un petit pas per l’home i un gran pas per la humanitat, va dir l’astronauta.
Mentrestant, al planeta terra els psicotròpics, la psicodelia i la contracultura hippie també planten el seu estendard al macrofestival de Woodstock, en tant que la Britishmania arrasa per arreu amb conjunts de superbs melenuts com Deep Purple, The Kinks, The Who, Led Zeppelin o els enfants terribles del rock, els Rolling Stones.
Més propers a nosaltres, a Agramunt, la Pista s’erigeix en abanderada de la música en directe a les terres ponentines, no obstant, la programació musical es queda curta, ja que el jovent anhela escoltar i moure’s al ritme d’altres músiques impossibles de programar.
A la costa mediterrània el turisme ja havia important un altre format d’oci i cultura, la discoteca. Triomfa la moda de la música enllaunada, que supera les limitacions de les programacions de música en directe. A Platja d’Aro les discoteques Tiffany’s, Maddox o Palladium arrasen amb el seu glamour; a Barcelona ho fa la Boccaccio de la Gauche Divine. Temples de la nit, de l’oci i la festa on la figura del disc-joquei pren la forma de gran mestre de cerimònies, tothom balla al seu compàs.
I de nou a Agramunt, Josep M. Panadés, un avençat dels nous temps, fa realitat un altre somni de la modernitat més emancipadora: la discoteca Kipps: Ambient psicodèlic, pista d’acer, so reberb, decoració acurada i disseny molt “poppero” fa les delícies dels acòlits de la festa.
El punt de sortida arrenca per la Festa Major d’Agramunt, un tretze de setembre de 1969. Des d’aleshores centenars de joves abarroten cada diumenge la pista de ball de la discoteca. Mai Agramunt havia estat tant animada.
Cada cap de setmana hi ha un motiu per anar a Kipps. Fidels seguidors provinents dels racons més insospitats de la geografia catalana venen en processó i paguen religiosament el tiquet d’entrada que els assegura una tarda-nit de luxe. Un cop dins la discoteca balladores i balladors es “desmelenen” al ritme que marca el disc-joquei. Molt funk, molt soul, molt rock, molta patxanga i també estones de melodies suggerents per ballar ben agafadets amb la parella. En estratègics racons de la sala algunes i alguns, camuflats per les penombres luminescents, aprofiten per magrejar-se una miqueta.