Els últims anys del Franquisme
En els últims anys del Franquisme va sobrevenir un període d’incertesa política que molts auguraren com un intent de restabliment de les llibertats prohibides. Davant d’una certa permissibilitat de les autoritats entre el jovent hi havia ganes de gresca i passar-s’ho bé, després de tants anys d’inhibició personal. Els vents canviants estaven ben fonamentats i la modernitat introduïa nous i constants formats de tendències, gustos i modes cada cop més eclèctics i diversificats. Les discoteques, vertaders temples de la nit, els indrets més adequats on manifestar la passió per la festa, florien per arreu de la geografia lleidatana. A Ponts, la discoteca Gualter. A Tàrrega, Candy’s, III Mon i Papillón. A Borges, la Borgia. A Guissona, el Saló Rosa. A Mollerussa, Musicland i Bigben. I la competència entre elles de vegades era ferotge i sovint les forces estigueren molt igualades. Però aquesta igualtat només tenia lloc durant els mesos freds de l’any, perquè a l’estiu una sobresortia per damunt de les altres. La discoteca Kipps tenia la Pista d’Estiu, l’espai dels concerts en directe que els hi mancava a les demés. Per això la seva hegemonia va mantenir-se durant una llarga temporada.
Els anys més intensos a la Pista corresponen als de major competència entre discoteques, sobretot amb la discoteca Bigben, de Mollerussa. Aquesta discoteca, que obre les portes cap el 1975, va voler continuar amb la idea d’un gran espai polivalent on combinar diversos ambients, que anys enrere ja havia engegat la Kipps. De seguida la rivalitat entre ambdues va ser brutal. Com a resultes d’això i amb unes desmesurades ganes de satisfer les exigències del públic més inconformista per part dels responsables i programadors musicals de Kipps, les temporades d’estiu a la Pista dels anys 1976, 77 i 78 foren les més fructíferes en actuacions i de major innovació, ressò i qualitat dels conjunts i artistes contractats. Foren els anys que més endavant es coneixerien com els de la Moguda KIpps.
