Els Dj’s
Els primers moments de Kipps no van ser fàcils pel pinxadisc de la disco. A la cabina de discjòquei, envoltat d’estanteries repletes de discs encara per estrenar i davant els tocadiscs d’última generació, a les primeres hores de la disco el pinxa se les veié magres per escalfar l’ambient.
Davant una audiència poc avesada a trepitjar discoteques, un xic esglaiada pel so a tot volum i per estar en un lloc gairebé a les fosques, li costà suors i tremolors trobar el hit que finalment feu aixecar el cul de la butaca del personal i els posés a moure l’esquelet desenfrenadament al ritme de la música. Però el moment arribà i l’audiència, tocada per la febre discotequera, perdé la timidesa inicial que els embargava amb una superba mostra de desinhibició fiestera que hauria de durar tota una dècada, la dels 70’.
Des de la primera sessió, l’elenc de pinxadiscs (precursors dels reconegudíssims discjòqueis de l’actualitat) de la discoteca es mostra com una peça bàsica de l’organigrama Kipps, l’ànima que mou el cotarro i una de les raons per les quals KIpps va ser la disco 001 durant tants anys. Sempre amatents a les novetats musicals més exitoses, els dj’s de Kipps punxaven amb el segell propi de la casa sense deixar de perdre mai el seu estil més personal.
s’adapten sense problema als estils i registres aleshores més en boga. Amb la imparable fórmula que sempre utilitzaven: començar les sessions amb música pop rock, passar a músiques més lentes i ballables amb parella, canviar a registres més paxangueros i acabar desmadrant-se amb els contagiosos ritmes del funk-soul, i una selecció acuradíssima i preparada amb antelació, aconseguien els seus propòsits de mantenir alts nivells de bullici a la pista de ball.
L’antic bateria de Los Sin Nombre, Mingo Solé (dj. Kipps entre els anys 1969 i 70) estrena la cabina de discjòquei el 13 de setembre del 69. En Mingo és el pinxa “titular” , però l’acompanya com a extra en Josep M. Penella (1970 i 1971). Ambdós són cridats a files pocs mesos més tard i Josep M. Cunyat (1970 a 1981) els substitueix passant a ser el dj. de referència de la disco. Al començament la disco obria els diumenges amb horari de sis de la tarda a dotze de la nit. Més endavant, amb la decisió d’obrir també els dissabtes (de deu a tres de la nit), s’incorpora Josep M. Sala (1973-1981) tornant-se als plats amb en Cunyat. Ambdós són els titulars de l’elenc de dj’s de la discoteca durant l’època més brillant de Kipps.
Davant l’enorme èxit i l’ampliació de la demanda d’hores musicals com a resultes de les celebracions que s’organitzen al restaurant (bodes, comunions i altres) s’amplia l’elenc de dj’s. Així, altres discjòqueis que es tornen a la cabina de Kipps, són: Josep M. Artigas (1975-1977), Enric Escolà (1976-1978) i Marius Torrents (1976-1978).