Actuacions (1969-1981)

El setembre del 69 obria la Discoteca Kipps, sala de festa que donaria cobertura lúdica a la Pista-Terrassa. El principal motiu de l’obertura de la discoteca rau en el fet que a les temporades d’estiu el bon clima i les programacions de la Pista-Terrassa asseguraven una bona assistència de públic, però durant el parèntesis hivernal el jovent quedava orfe d’espais festius i no tenia on anar, motiu que feia que anessin a buscar els ambients festius en altres poblacions. Amb la novetat de la discoteca Panadés s’assegurava mantenir el nivell d’assistència de públic durant tot l’any, dins un espai tancat i protegit de les inclemències del temps. D’aquesta manera KIpps, a banda de funcionar com a discoteca, també va ser una sala habilitada per la celebració de concerts, alguns d’ells multitudinaris, com el que oferí el cantant italià Sandro Giacobbe.

Entre 1969 i 1981 el complex lúdic Kipps (discoteca-pista-terrassa) programa més de 285 espectacles i actuacions musicals. Pels escenaris de Kipps desfilaren més de 187 formacions musicals.

Degut a l’èxit o la bona impressió causada entre el públic assistent als directes de la Pista, alguns grups o solistes repetirien actuació en ocasions posteriors. Els que més repetiren foren: Orquestra Club Virginia, La Trinca, Rudy Ventura o Acrimont’s. S’enduen la palma Orquestra Maravella i Showmen.

Els gèneres musicals dels directes al complex Kipps foren diversos i molt variats entre ells. Nova cançó catalana, boleros, pasdobles, ranxeres, cançó melòdica, rumba, cúmbia, folk, orquestral, funk, disco, soul, iè-iè, beat, rock and roll, mod, glam-rock, rock progressiu, pop, heavy metal i punk.

FITXA GRUPS I ARTISTES COMPLEX KIPPS (1969-1981)
Entre parèntesi mes i any de l’actuació.

1. Los Trovadores: (set. 1969) Grup de naturalesa principalment vocal de música folklòrica de l'Argentina. Formació nascuda el 1956 i encara activa en l’actualitat. 
2. Conjunto Veracruz con Maria José: (set.-69). Sense informació.
3. Lorenzo Valverde y su Conjunto: (set.-69). Lorenzo Valverde va néixer a Valladolid, va participar en alguns festivals. Amb la cançó “La luna tiene dos caras” va quedar segon al festival de Benidorm de 1962. És el pare de dues conegudes actrius del cinema espanyol: Loreto i Marta Valverde. 
4. Los Showmen: (set.-69; juny-70; juny-72; març-73; jul.-75; juny-77; jul.-78; juny-79; jul.-79; juny-80;  jul.-80; febr.-81; març-81; juny-81). Conjunt musical de música lleugera i versions, amb integrants d’Agramunt.
5. Los De La Torre: (set.-69). Els 4 de la Torre, que van passar posteriorment a signar com Els de la Torre, eren tres germans catalans, amb sòlida formació musical, que van néixer amb els sons més freqüents del pop primerenc fins crear-se un estil propi jalonat per èxits tan notables com "Mamita "o" Vuelo 502". Van ser el prototip del que alguns començaven a cridar cançons estiuenques tot i que llavors era més freqüent l'ús de cançó festivalera. I efectivament el grup va participar en diversos certàmens musicals, tan freqüents en aquells primers anys seixanta, i ho van fer amb notable èxit. 
6. Oriol Group: (set.-69). Sense informació.
7. Penelope y el Conjunto H2O: (març-70). Sense informació.
8. The Crows: (març-70). Dins l’escena ie-iè apareguda a Lleida durant els anys 60, The Crows foren una de les bandes més originals. Inspirats en bandes com The Who o els Stones, de l’escena ponentina dels 60 The Crows foren els únics que composaven els seus propis temes i els únics que cantaven en anglès.
9. Juan Pardo: (març-70). Juan Ignacio Pardo González, va ser una de les figures de la història musical a Espanya, ja que a més del seu gran èxit en solitari, havia format part en els seus inicis d'alguns dels grups de la dècada de 1960, com Los Brincos o Los Pekeniques. Durant 1969 i 1970, llança diverses cançons en format de senzill que van escalar al capdamunt de les llistes d'aquella època i que van ser molt populars, com: "Cuando te enamoras", "Toros a México", "Meu ben dorme", "A Marián nena", "Leonor" .
10. Rita Pavone: (juny-70). Cantant italiana que va aconseguir gran popularitat en els anys 1960 i que també va treballar com a actriu. A causa de la seva cabellera pèl-roja, a Itàlia va rebre el sobrenom de pell di carota ('pèl de pastanaga'). Entre les seves cançons més conegudes estan «La partita di pallone» (1963), «Cuore» (1963) i «Che m'importa del mondo» (1964).
11. Los Comodines: (juny-70). Van ser un sextet amb músics procedents de Manresa i Lleida, fundat el 1966, bregat en sales de ball i que incloïa diversos instrumentistes de vent que li donaven un aire d'originalitat. Desenvoluparien la major part de la seva carrera en terres lleidatanes. 
12. Lone Star: (set.-70; març-74).  Grup de rock espanyol format a Barcelona per Pere Gené (veu i líder de la formació), Willy Nab (guitarra solista), Rafael de la Vega (baix), Enrique Fusté (piano) i Enrique López (bateria), una de les bandes més antigues de l'anomenat rock espanyol a Espanya.
13. Los Diablos: (set.-70).  Grup de música pop, destacat pels seus èxits i per la seva durada de tota la història del pop espanyol. El grup català va tenir el seu origen a Hospitalet de Llobregat, Barcelona. El 1969 llancen el seu primer LP, “Un rayo de sol”, que conté la cançó del mateix títol, el seu primer gran èxit comercial editat com single el 1970, que els catapulta a la fama. El tema es va convertir en la cançó de l'estiu de 1970.
14. Amalgama 70: (set.-70). Sense informació.
15. La Trinca: (des.-70; jul.-72; jul.-73; juny-74; juny-75; jul.-76; des.-76). La Trinca era un grup de música i espectacle català format per Josep Maria Mainat, Miquel Àngel Pascual i Toni Cruz. Va ser un dels fenòmens musicals i escenogràfics més populars de la dècada dels 70 i primers anys vuitanta als Països Catalans. La seva original proposta artística es basava en la crítica social i política sempre amb humor, fent paròdia, i amb atrevides posades en escena. 
16. Los Claves: (des.-70). Orquestra de música tropical colombiana dels anys setanta, de Medellín Colòmbia. 
17. Los 80 Centavos: (feb.-71). Conjunt espanyol de musica pop dels anys 60. 
18. Janio Marti: (març-71; jul.-74). Joan Antoni Martí i Soler (Vilafranca del Penedès, 1940 - Sitges, 9 d'octubre del 2011), de nom artístic Janio Marti, fou un músic, compositor i empresari català. Va crear i dirigir l'Orquestra Janio Marti. 
19. Eddie Lee Matisson: (abr.-71 i des.-71; des.-73). Cantant dels anys seixanta i setanta nascut a McCormick, Washington, que va gravar i actuar a França i Espanya i va cantar principalment en anglès, però també en francès i espanyol. 
20. Pop-Tops: (abr.-71; set.-73).). Grup musical espanyol format en 1967 a Madrid. Els Pop-Tops tenien un so barreja de música clàssica d'estil barroc amb una veu de tipus soul, amb influències de Procol Harum. El seu major èxit va ser "Mamy Blue", de 1971, que va triomfar a tot Europa i també als Estats Units. 
21. Evolution: (abr.-71; nov.-73). Conjunt germànic-hispà format per quatre alemanys i un espanyol. Si bé el grup es va formar a Alemanya el 1965, l'any següent es van traslladar a Espanya. Al desembre de 1969 van publicar el seu primer senzill "Fresh Grabage" i "You Do not Love Em Baby". Només van gravar un LP del que es va editar el 1972 el seu segon single "I Must Live". 
22. Abel y su Conjunto: (abr.-71; ag.-73). Sense informació.
23. Pino Donaggio: (set.-71). Músic, cantant i compositor cinematogràfic italià. El seu major èxit va ser el de 1965 “Lo che non viu”, que va vendre 80 milions de discos a tot el món i que va ser interpretat més popularment en anglès com “You Your say Have to Say You Love Em” per Dusty Springfield i Elvis Presley. 
24. Orquesta Yolanda: (set.-71). Sense informació.
25. Guillermina Motta: (set.-71). Cantautora i intèrpret de cançons, locutora de ràdio i també ha fet d'actriu al cinema. Participà plenament en el moviment de la Nova Cançó. Gran coneixedora i amant de la cançó francesa, ha conreat tant l'àmbit intimista, en discs com Visca l'amor! (1968), amb textos de poetes catalans de totes les èpoques, o l'estil més frívol, apropant-se al cabaret, com el disc de cuplets “Remena, nena” (1970) o “Tango” (1972), un treball conjunt amb Enric Barbat. 
26. Conjunto Imagen: (set.-71; set.-73). Sense informació.
27. Gom Briah: (set.-71). Sense informació.
28. Los Payos: (set.-71). Grup musical espanyol de rumba i pop llatí. El gran èxit els arriba al 1969 quan editen “María Isabel”, que es converteix en la cançó de l'estiu, i un dels majors èxits de la dècada. Posteriorment gravarien altres discos, i el 1971 van publicar el seu únic àlbum, “Lo mejor de Los Payos”, però mai van tornar a aconseguir la repercussió de Maria Isabel. 
29. Mochi y su Conjunto: (des.-71). Sense informació.
30. Los Amaya y su combo gitano: (des.-71). Duo musical format a finals dels anys 60 pels germans José i Delfín Amaya a Barcelona, on resideixen des de petits. Troben la fama a començaments de 1971 amb la seua versió del clàssic llatinoamericà "Caramelos", que esdevé un gran èxit. També en aquesta època enregistren altres cançons com "El jala-jala" o "¡Qué mala suerte la mía!" Encara en actiu, és un dels principals exponents de la rumba catalana. 
31. Tony Ronald: (des.-71). Pseudònim artístic de Siegfried André Den Boer, fou un compositor i cantant neerlandès de música pop comercial, molt popular durant els anys seixanta i inicis dels setanta del segle XX a l'estat espanyol, on residia des de finals de la dècada de 1950. Tot i cantar principalment en castellà, enregistrà també temes en anglès i en català (en aquesta darrera llengua edità un SG el 1967 amb les cançons “Estem vivint” i “Cada dia”).
32. Jose M. Planes: (març-72; ag.-72; set.-73).  Sense informació. 
33. Rumba 3: (maig-72; set.-73).  Rumba Tres (escrit de vegades Rumba 3) és un històric grup barceloní de rumba catalana que va assolir un gran èxit comercial durant la dècada de 1970, quan fou un dels referents d'aquest moviment musical al costat de Peret i Los Amaya. Format pels germans Pere i Joan Capdevila i el seu amic d'infantesa, Josep Sardaña, al llarg de la seva carrera van llançar èxits de vendes com ara "Perdido amor", "Tengo lo que quiero" i, especialment, "No sé, no sé", la seva cançó més recordada, la qual va encapçalar nombroses llistes d'èxits estatals i internacionals. El seu estil característic, més a prop de la "rumba pop" que de la rumba catalana pròpiament dita, els acostava a altres grups del moment com ara Fórmula V o Los Diablos. 
34. Orquestra Maravella: (maig-72; set.-72; juny-74; maig-75; set.-75; juny-76; set.-76; set.-77; set.-78; juny-79; set.-79; set.-80; juny-81 ). Conjunt musical català creat el 1951 a Caldes de Malavella per Lluís Ferrer i Puigdemont, i que consta d'orquestra de concert, d'orquestra de ball i de cobla. Els primers anys actuaren gairebé sempre a l'estranger, raó per la qual els anomenaven Orquestra Internacional.
35. Orquestra Club Virginia: (juny-72; jul.-73; jul.-75; juny-76; juny-78; ag.-81 ). Sense informació.
36. All Friends: (juny-72). Sense informació.
37. Soul Fingers: (juny-72). Sense informació.
38. Rudy Ventura: (juny-72; des.-72; des.-73; juny-75; juny-76; jul.-77; juny-79; juny-80; jul.-81). Jaume Ventura i Serra, més conegut com a Rudy Ventura (Canet de Mar, Maresme, 10 de setembre de 1926 - Barcelona, 2 d'abril del 2009), va ser un trompetista molt conegut, actiu des dels anys 1960 amb el seu grup (Rudy Ventura y su conjunto). La figura de Ventura també va estar molt associada al FC Barcelona. Va ser una cara molt popular a partir de finals dels anys 50 i principis dels 60 per les seves interpretacions amb el seu conjunt, una de les formacions més recordades d'aquella època daurada per a les orquestres, on a més de tocar la trompeta, recordat com un dels millors, també era el vocalista. 
39. Al Bano: (juny-72). Albano Carrisi, és un cantant popular italià. El 1967 va obtenir el seu primer èxit amb la cançó “Nel sole”, que obté el primer lloc de la llista d'èxits de vendes de 45 RPM a Itàlia. Seguidament canta “Io vaig donar notte”, “L'or del mondo” i “Il ragazzo che sorride”. El 1968 va participar per primera vegada al Festival de San Remo amb “La siepe” i la crítica li va atorgar el Premi Especial de la Millor Cançó. El 26 de juliol de 1970 es va casar amb la cantant Romina Power, amb qui havia cantat a duo “Storia di due Innamorati”.
40. Tony y Maica: (juny-72). Sense informació.
41. Conjunto Week-End: (juny-72). Sense informació.
42. Acrimont’s: (juny-72; juny-73; juny-74; ag.-74; jul.-76; oct.-76; juny-77; des.-77: maig-78; jul.-78). Conjunt orquestral de música lleugera amb components d’Agramunt.
43. Rítmic Grup: (jul.-72). Sense informació.
44. Esperanza Valero y Los Iris: (jul.-72).  Sense informació.
45. La Principal de la Bisbal: (jul.-72). La Principal de la Bisbal és una cobla de sardanes fundada el 1888 pels membres de la Cobla Vella de la població de la Bisbal d'Empordà. L'any 1932 va ser escollida la cobla oficial de la Generalitat de Catalunya, títol que li fou restituït el 1978 pel president Josep Tarradellas.
46. Los Rombos: (ag.-72; ag.-73). Grup d’Almeria de música pop, que va tenir cert ressò amb la cançó “No llores mi nina”, guardonada al V Festival Internacional de la Costa del Sol. 
47. Ruby Stars: (ag.-72, ag.-73). Sense informació.
48. Conjunto Caravel: (ag.-72; juny-73; juny-75; ag.-75  ). Sense informació.
49. Rosalia: (set.-72). Rosalía Garrido Muñoz, va ser una de les «noies ie ie» dels anys 1960. La seva carrera musical es va iniciar el 1960 amb la cançó “Amor  y rock and roll”. El 1962, va gravar “El pañuelo manchado de rouge”, el 1963 va gravar “Dile”.  posteriorment, ja sent més coneguda, va aconseguir triomfar al Festival de Benidorm de 1963 amb la cançó “La hora”. El 1965, va aconseguir un rotund èxit amb la cançó “La Chica ye ye” (es diu que es van vendre tres-centes mil còpies). El 1968, va gravar “Himno a la vida”, abans de contraure matrimoni i apartar-se de l'activitat musical durant diversos mesos. Al seu retorn, va tornar amb nous discos. Es va retirar definitivament el 1976. 
50. Elsa Baeza: (set.-72). Cantant i actriu cubana establerta a España durant la dècada dels 60. El 1969 va presentar el programa musical de televisió Especial Pop. A partir de 1975 grava melodies populars de Llatinoamèrica, sobretot centreamericanes. Amb la seva versió d'”El Credo” de Carlos Mejía Godoy, obté èxit de ràdio al 1977. 
51. Conjunto Fraternidad: (set.-72). Sense informació
52. Lorenzo Gonzalez: (set.-72; març-78 ). Cantant veneçolà de boleros i música tropical. 
53. Camilo Sesto: (set.-72). Camilo Blanes Cortés, més conegut artísticament com a Camilo Sesto, nascut a Alcoi (L'Alcoià) el 16 de setembre del 1946, és un compositor, cantant i productor musical valencià. Va ser una de les veus masculines més destacades de la música pop en castellà. Té el rècord mundial de números u en el món: 58 en general i 18 a la llista dels 40 Principals. 
54. Mari Trini: (oct.-72). María Trinidad Pérez de Miravete-Mille i Pascual del Riquelme, més coneguda com Mari Trini (Caravaca de la Creu, Múrcia 12 de juliol de 1947 - Múrcia, 6 d'abril de 2009), va ser una cantant i compositora espanyola que va gaudir d'enorme popularitat i èxit comercial tant a Espanya com en països de parla hispana durant les dècades de 1970 i 1980. de marcada personalitat i defensora del feminisme en les seves lletres, Mari Trini és una de les figures essencials de la música espanyola en els anys de la Transició. 
55. Conjunto Furia: (oct.-72). Sense informació.
56. Cassen: (des.-72). Cast Sendra i Barrufet (Tarragona, 28 d'octubre de 1928 - Barcelona, 4 d'agost de 1991), conegut amb el nom artístic de Cassen, va ser un actor i humorista català de teatre, cinema i televisió.
57. Joe Rigoli: (des.-72). Jorge Alberto Ripoli, més conegut com Joe Rígoli (Buenos Aires, 5 de novembre de 1936 - Mar del Plata 27 de gener de 2015), va ser un comediant i actor argentí que va realitzar la seva carrera a Argentina i a Espanya. 
58. Saint Troppez Singers: (des.-72). Grup de música pop danès dels anys 70.
59. Tony Landa: (gen.-73; ag.-78). Va néixer a Bilbao el 1948 amb el nom de José Antonio Santiesteban Landa. Va començar la seva carrera musical com a cantant de Los Famélicos que posteriorment passarien a anomenar-se Los Mitos amb qui va aconseguir importants èxits. Al 1970  va gravar el seu primer àlbum titulat "Tan Feliz / Tu Amor por mí". El 1972 va publicar "Una Sencilla Canción de Amor" balada que serà el major hit de la seva carrera. Aquest mateix any va treure el seu primer long play: "Momentos Junto a tí". Es retira de la música al 1978. DYT
60. Conjunto Serenade: (gen.-73; jul.-79; ag.-80). Sense informació.
61. Paloma Hurtado: (gen.-73). Paloma Hurtado Carrillo, de nom artístic Paloma Hurtado, és una actriu espanyola nascuda a Madrid el 16 de maig de 1946, filla de l'actriu Mary Carrillo i germana de les actrius Teresa i Fernanda Hurtado amb les que formava el trio còmic Les Germanes Hurtado. DYT
62. Mike Kennedy: (març-73). Michael Volker Kogel Sumaya, conegut artísticament com Mike Kennedy (Berlín, Alemanya, 25 d abril de 1944) és un cantant alemany establert a la ciutat de Vitòria al País Basc. Recordat especialment com a líder del grup Los Bravos, va desenvolupar també una carrera musical en solitari des dels anys setanta. 
63. Conjunto Alpine: (març-73). Sense informació.
64. Los Continuados: (març-73). Grup de música pop melòdic espanyol dels anys 70, integrat per Manoli –Mònica-Dominguez, Santos Izquierdo i José M. Baró. El seu primer single: "Wana Nen Wana Nana", publicat a finals de 1971 es va escoltar bastant a nivell nacional. Li seguiria una versió del vell tema "Hoy duerme el león". Continuados feien una música facilona, ben cantada i apta per al ball, la platgeta i la revetlla. 
65. Jimmy Frey: (març-73). Nom artístic d' Ivan OA Moerman ( Bruges , 28 d'abril de 1939 ), és un cantant flamenc . Les seves cançons més famoses són "Zo mooi, zo blond en zo alleen" i "Rozen voor Sandra". D’aquesta última en va fer una versió en castellà “Manda rosas a Sandra”, que va tenir molt ressò. 
66. Show-73: (març-73). Sense informació
67. Krith-Krah: (març-73). Sense informació.
68. Mary de Lys: (abr.-73). Cantant i vedette nascuda a Bilbao i resident a Saragossa.
69. Santy Sans y su compañia: (abr.-73). Sense informació.
70. Mary Garby: (maig-73). Vedette nascuda a Nuez de Ebro i resident a Saragossa.
71. Chicho Gordillo: (maig-73). Actor i humorista d’origen peruà, conegut per participar al programa concurs televisiu Un, dos, tres... responda otra vez. 
72. Viva la Gente: (maig-73). Organització dirigida a tot el públic nascuda el 1965 amb el propòsit de crear consciència en diverses comunitats sobre la situació actual del món, aquesta té com a objectiu modificar l'actitud i manera de pensar en la gent, per així crear un millor lloc per a tots. Coneix una certa celebritat des dels anys 60 i 70 amb cançons com “Viva la gente”, que dóna nom a l'organització. L'organització compta amb una llarga història que inclou gran nombre de participants, actuacions i audiències. Uns 20 milions de persones en 48 països del món han assistit a les seves actuacions, s'han proporcionat uns 3 milions d'hores de serveis comunitaris i 450.000 famílies han estat allotjats en seus familiars. Els antics membres sumen uns 20.000, en 79 països diferents. 
73. Eliseo del Toro: (juny-73). Cantat de boleros d’ascendència porto-riquenya que triomfà a la dècada dels 60. Membre d’una nissaga d’artistes i cantants, és tiet de l’actor Benício del Toro. 
74. Ramon Calduch: (juny-73; febr.-81). Ramon Calduch Gimeno, conegut artísticament com Ramon Calduch (Montcada i Reixach, 5 de novembre de 1928 – Barcelona, 24 de setembre de 2008) va ser un cantant de cançó melòdica català, que es va fer popular a les dècades dels anys 50 i 60 interpretant temes melòdics i versions d'artistes internacionals, en llengua catalana i en castellana. 
75. Los 5 Continentes: (juny-73; jul.-73). Sense informació.
76. Raphael: (juny-73). Miguel Rafael Martos Sánchez, més conegut com Raphael (Linares, província de Jaén, Espanya, 5 de maig de 1943), és un cantant i actor espanyol, reconegut per ser un dels precursors de la balada romàntica a Espanya i als països de parla hispana. El seu enlairament com a estrella musical es va produir a principis de la dècada de 1960. Entre les seves cançons més famoses d'aquest període es troben  la versió de “Mi gran noche” o “Digan lo que digan”. El 1966 i 1967, va representar a Espanya al Festival d'Eurovisió amb les cançons “Yo soy aquel” i “Hablemos del amor”, ocupant les posicions 7a i 6a, respectivament, el que el va convertir en un artista internacionalment conegut, començant una interminable sèrie de gires, cantant en els teatres i recintes més importants del món, com l'Olympia de París i el Madison Square Garden de Nova York. 
77. Los Pájaros Locos: (juny-73; ag.-75). Grup espanyol de Rock and roll fundat a Barcelona el 1957. Considerats una de les bandes pioneres en el panorama del Rock espanyol, se'ls sol atribuir (en competència amb Los Estudiantes i Duo Dinámico) la publicació, el 1959, dels primers temes del gènere a Espanya: un EP compartit amb el grup Catch As catch Can (antecedent dels Gats Negres) amb les cançons "Can anyone explain", "Pascualino marajhá", "Yes Sir, tha 's my baby" i "Send for me". 
78. Conjunto Rosaleda: (jul.-73). Sense informació.
79. Paco Paco: (jul.-73). Sense informació
80. Materia Gris: (jul.-73). Banda argentina de Rock Progressiu. Inicien la seva carrera en 1970. Se'ls atribueix la composició i enregistrament de la primera òpera-rock argentina: “Oh, perra vida de Beto” (1972). 
81. Peret y sus gitanos: (ag.-73). Pere Pubill i Calaf (Mataró, 24 de març de 1935 – Barcelona, 27 d'agost de 2014) conegut amb el nom artístic de Peret, fou un cantant, guitarrista i compositor català d'ètnia gitana, que refundà o creà, segons la versió, la rumba catalana a partir de la fusió del rock, el tanguillo flamenc i el mambo cubà. Debutà als escenaris a la dècada del 1940. Va cantar majoritàriament en castellà, tot i que també ho va fer en romaní, per manifestar el seu compromís amb el poble rom, i en català. A la dècada del 1970 el popularitzaren cançons com «Una lágrima» i «Borriquito como tú» i va representar Televisió Espanyola al Festival d'Eurovisió amb la cançó "Canta y sé feliz" el 1974. L'èxit internacional el va aconseguir amb "Borriquito como tú" el 1971. 
82. Daniel y Union: (set.-73; ag.-74 ). Sense informació
83. Les Tigresses: (oct.-73). Sense informació
84. Conjunto Conexión: (nov.-73). Sense informació.
85. Los Canarios: (gen.-74). Van ser un grup de rock espanyol dels anys 60. Formats en les illes Canàries al voltant del seu cantant Teddy Bautista, actual president de la SGAE. Van gravar el seu primer disc el 1967 per a la pel·lícula de Carlos Saura “Peppermint Frappé”, protagonitzada per Geraldine Chaplin i José Luís López Vázquez. Però el seu gran èxit l'obtindrien amb el seu següent single, “Get On Your Knees”, produït per Alain Milhaud i gravat a Londres amb reputats músics d'estudi britànics, que va ser la cançó de l'estiu 1968 a Espanya.
86. Luis Aguilé: (abr.-74; jul.-76). Luis María Aguilera Picca, conegut com Luis Aguilé (Buenos Aires, Argentina 24 de febrer de 1936 - Madrid, 10 d octubre de 2009), va ser un cantant i autor argentí de música romàntica, que va viure també a Espanya. Actiu des dels anys 1950, es va fer famós a tota l'Amèrica Llatina i a España. Va gravar més de 800 cançons, la meitat d'elles de la seva autoria, i algunes s'han convertit en estàndards de la música popular en castellà, com “Cuando salí de Cuba”, potser la seva cançó més coneguda, gravada per molts altres artistes. També va compondre cançons per a nens i va publicar diversos llibres. 
87. Los Bandors: (juny-74). Sense informació.
88. Hermanas Ros: (jul.-74). També conegudes com Germanes Ros. Duet femení de les germanes Mari Carme i Montserrat Ros Quinquer, nascudes respectivament el 1946 i 1947 a Súria (Barcelona). A Barcelona participarien en el programa televisiu Salto a la Fama. D'aquí passarien a un fugaç viatge a Madrid per participar a Gran Premio, un altre concurs de TVE. Però el seu veritable salt el donarien gràcies a Salvador Escamilla i el seu programa Radioscope a Ràdio Barcelona des del qual promocionava tot tipus de música cantada en català. Les Germanes Ros interpretaven amb gràcia un repertori bàsicament ie yé, que cantaven tant en català com en castellà. 
89. Andrés Castel y su Conjunto: (jul.-74; jul.-79). Orquestra de Barcelona formada a mitjans dels 60, van gravar molt poquet i la seva comesa era animar el personal en aquelles tardes avorrides i en sales de ball típiques. 
90. Los Bravos y Mike Kennedy: (jul.-74). Grup espanyol de música rock nascut als anys 60. Es tracta d'una de les poques bandes de pop rock espanyol que han tingut repercussió internacional, gràcies sobretot al seu gran èxit "Black Is Black". La bona pronunciació en llengua anglesa del carismàtic cantant, l'alemany Michael Volker Kogel Sumaya (des de la seva separació de Los Bravos en 1969 conegut com Mike Kennedy). Precisament, des de la seva separació el grup es va reunir en diverses ocasions. 
91. Payo Manuel y sus Rumberos: (ag.-74). Juan Manuel Cardona Bonilla (Espartinas, província de Sevilla 3 d'octubre de 1941-Barcelona 16 d'octubre de 2014), més conegut pel seu nom artístic el Payo Juan Manuel, va ser un cantant, guitarrista i compositor espanyol d'origen gitano. 
92. Conjunt Briomont: (ag.-74). Sense informació.
93. Conjunt Titanic: (ag.-74). Sense informació.
94. Los Oskar’s: (ag.-74; ag.-75; ag.-76). Sense informació.
95. Llorenç Santamaria: (set.-74). Llorenç de Santamaria (nom artístic de Llorenç Roselló i Horrach) és un cantant nascut a municipi mallorquí de Santa Maria del Camí i que va tenyir una certa popularitat durant la dècada dels seixanta i setanta. Es mou de fa molts anys en el camp de la cançó comercial en llengua castellana i és Conegut com a Lorenzo Santamaría. Ja l'any 1975 inclou el tema “Coses des camp”, de Toni Morlà, a l'àlbum “Para que no me olvides”.
96. Formula V: (set.-74). Fórmula V (Fórmula Quinta) va ser un grup madrileny de pop espanyol format en el seu inici per Paco Pastor (veu), Antonio Sevilla (bateria), Mariano Sanz (baix), José Villar «Chefo» (guitarra) i Joaquín de la Penya « Kino »(guitarra). Un any més tard Chefo abandona el grup, sent substituït per Amador Flors «Chapete» (teclats). En l'hivern de 1968 aconsegueixen el seu primer gran èxit amb “Tengo tu amor”, que els va alçar com a grup revelació, escalant ràpidament al número u de la llista dels més venuts. A partir d'aquí, els èxits es succeeixen: “Cuéntame”, “Busca un amor”, “Vacaciones de verano”, “Eva María” o “La fiesta de Blas”. La seva fama s'estén llavors per gran part de Sud-amèrica, sent el primer grup espanyol que gira per diversos països d'aquell continent. 
97. Jaime Morell: (set.-74). Jaime García Morey, (Alacant 16 de juny de 1942 - Madrid 7 de juliol de 2015), va ser un cantant i productor musical espanyol, representant d'Espanya al Festival d'Eurovisió 1972 amb la cançó "Amanece". Després del seu pas per Eurovisió, Morey va ser un dels primers artistes espanyols en oferir recitals a Europa de l'Est. A finals de la dècada de 1970 va establir la seva residència a Mèxic i va actuar en diverses telenovel·les, i alhora ha mostrat el seu suport durant la Transició Espanyola al partit conservador Aliança Popular, arribant a interpretar el seu himne per petició de Manuel Fraga. 
98. Ely Forcada: (juny-75). Eliseo Peris (Almassora -Castelló-, 30 de juny de 1949) és un cantant espanyol de música romàntica, conegut artísticament com Ely Forcada. Va ser component de Los Cimarrones primer i Los D-dos seguidament. Havent-se desfet el grup, l’any 1971 amb el nom artístic d’ELY, li van proposar participar al XIII Festival de Benidorm i va aconseguir el Primer Premi i la Sireneta d'Or amb la cançó "Mi rincón", una cançó de Mario Sellés.
99. Orquesta Montesol: (juny-75; set.-78; set.-79). Orquestra de Vila-real nascuda durant els anys 60 i que ha funcionat a través de les dècades.
100. Rosa Morena: (jul.-75): Manuela Otilia Pulgarín González (Badajoz, Extremadura, 11 de juliol de 1941), més coneguda pel seu nom artístic Rosa Morena, és una cantant de cobla, música popular, i actriu espanyola. Va cobrar la seva popularitat a Espanya en la dècada del 1970, després d'haver recorregut gran part d'Amèrica i els EUA quan encara era una jove amb gran virtuosisme vocal però poc coneguda al seu propi país. 
101. Los Stop: (jul.-75; juny-76; ag.-76). Cristina y Los Stop va ser un grup barceloní que va tenir molta popularitat a finals de la dècada dels 60. Cristina (M. del Carmen Arévalo Latorre) guia del grup amb una bella veu molt melòdica li va donar molt èxit. La seva música arrossegà multituds en l'època, va ser molt escoltada a Llatinoamèrica, venent centenars de discos. Yo te daré", "La, la, la", "Balada en la tumba de un soldado", foren alguns dels seus èxits. L’any 1969, en ple èxit del grup i el desacord entre els seus integrants, el grup decideix separar-se, formant noves agrupacions, un seguiria amb el nom de Los Stop i Cristina tindria una altra agrupació sota el nom de Cristina i Los Tops. 
102. Hermanas Moreno: (jul.-75). Sense informació.
103. Inger Nilsson (Pippi Calzaslargas): (jul.-75). Karin Inger Monica Nilsson (nascuda el 4 de maig de 1959 a Kisa, Östergötland) és una actriu sueca. Va ser molt coneguda per interpretar el paper del personatge infantil Pippi Langstrumpf, que li aconseguiria fama mundial i estancaria en bona mesura la seva carrera. 
104. Hermanas Llopis y su Conjunto: (jul.-75). Sense informació.
105. Conjunto Cleopatra: (ag.-75). Sense informació.
106. Carlo Grup. (ag.-75). Sense informació.
107. Salsa Picante y Alejandra del Rio: (des.-75). Una de les varies orquestres del director musical Mayito Fernández, cubà establert a Barcelona als anys 60. Salsa Picante  barrejava sons del tròpic amb la rumba catalana. La també cubana Alejandra del Rio va ser una de les veus solistes de Salsa Picante. 
108. Iceberg: (feb.-76). Va ser un grup musical català de rock progressiu i fusió jazz-rock, actiu de 1975 a 1979. Format inicialment com a quintet amb Max Sunyer (guitarra), Josep Mas "Kitflus" (teclats), Primitivo “Primi” Sancho (baix), Jordi Colomer (bateria) i Àngel Riba (veu), després de l’enregistrament del seu primer disc van passar a ser definitivament un quartet. 
109. Nuria Feliu: (març-76). Cantant i actriu catalana nascuda a Barcelona el 1941. Debutà com a cantant el 1965 i ha destacat pels seus discs de cançons populars catalanes, boleros i cuplets. Així mateix ha popularitzat estàndards nord-americans, del country i del jazz, destacant especialment la seva col·laboració amb el pianista Tete Montoliu, portant l'idioma català per primer cop a alguns d'aquests estils musicals. 
110. Rumba Brava: (juny-76). Trio de rumba catalana del Prat de Llobregat dels anys 70.
111. Lady Wicked: (juny-76). Banda formada a Anglaterra el 1974 per Sue Exley (guitarra i veus), JIll Warnes (baix i veus), Sally Dowle (guitarra rítmica) i Jan Freeze (bateria). Començaren fent música de cabaret, però era el temps del glam-rock i  passaren a  fer una mena de heavy-metal, entre hard-rock i new-age, molt a l’ona de Suzy Quatro, que les catapultà a les llistes dels Països Baixos, on gaudiren d’un gran èxit comercial i d’un reconeixement que enlloc més no tingueren, tot i haver girat per mitja Europa. La banda es separà el 1981. 
112. Mariscal Romero: (jul.-76; ag.-78). Vicente Mariscal Romero (Isla Cristina, Huelva, 1948), més conegut com el Mariscal Romero, és un periodista, productor i locutor de ràdio que a mitjans dels 70 promogué el rock en castellà sota el lema Viva el rollo. Iniciativa seua fou la gravació del disc Viva el rollo (1975), que incloïa a grups rock del moment com Burning, Tilburi, Indiana, Volumen, etc. Per la mateixa època creà el segell discogràfic Chapa Records, on gravà, entre d'altres a Leño, Moris, Tequila, Topo, Cucharada, Barón Rojo o Kaka de Luxe.
113. White Whight: (jul.-76). Sense informació.
114. Conjunto Odisea: (jul.-76). Sense informació.
115. Superfly: (jul.-76). Sense informació.
116. Conjunto Simpaty: (jul.-76). Sense informació.
117. Los Albas: (jul.-76). Grup format el 1966 a Barcelona per emigrants granadins. Grup format pels germans: Josep, Manuel i Antonio Rodríguez Coines, de Vélez de Benaudalla (Granada) i Enrique Casals, de Barcelona. Durant un parell d'anys van actuar a França, Bèlgica, Holanda i Suïssa. A la tornada a Espanya, l'any 1968 i amb un estil que es va anomenar 'patxanguer' van obtenir un gran èxit amb la versió  de “Los ejes de  mi carreta”, d'Atahualpa Yupanki. Van descobrir una fórmula infal·lible: temes de gran popularitat que venien del folklore o de la cançó popular, interpretats amb contundència rock. “La Puerta Verde”, “La última noche” o “El vagabundo” foren els seus grans èxits. Es separaren l’any 1977. 
118. Alcatraz: (ag.-76). Producte d'una separació dins de Los Canarios, fou un grup espanyol de rock progressiu, pioners a l’estat d’aquest gènere. Estava format per Alvaro Yébenes (baix, guitarra i veu), Alfredo Mahíques (trombó, trompeta i veu), Feliciano Muñoz (trompeta), Vicente Mahíques: (saxofon), René de Coupand (piano i orgue), Rafa Lara (bateria) i Juan Antonio Pueyo (veu). Tot i ser una formació molt valorada per la crítica especialitzada, tingueren poca sort i es dissolgueren aviat.
119. José Guardiola: (ag.-76; febr.-81). Josep Guardiola Díaz de Rada (Barcelona, 22 d'octubre de 1930 - Barcelona, 9 d'abril de 2012) va ser un cantant, saxofonista i violinista català. Dotat d'una veu de matisos suaus, va participar en diversos festivals de la cançó; això li va donar una fama creixent i ràpidament es va consolidar com una de les màximes figures de la cançó espanyola. Pioner de la cançó popular espanyola, amb gran èxit també a Llatinoamèrica, es va especialitzar a versionar al castellà cançons en altres idiomes. Juntament amb Ricardo Pastor, Guardiola va ser l'autor de l'himne del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona de 1975. 
120. Conjunto Nirvana: (ag.-76; ag. 77). Sense informació.
121. Conjunto Orquestal Metal: (ag.-76). Sense informació.
122. Los Singer’s: (ag.-76; ag.-77; ag.-78). Sense informació.
123. La Charanga del Tio Honorio: (ag.-76). Grup musical d'Espanya dels anys 1970, format per antics membres del grup folk Aguaviva, Luis Gómez Escolar, Honorio Herrero y Julio Seijas. Componien cançons comercials i divertides, que Julio i Luis cedien a altres intèrprets de temes humorístics, com Desmadre 75, que va triomfar amb "Saca el whisky, cheli"; Los Golfos, que van fer el mateix amb "Què passa amb tu, tio?" El periodista i presentador José Maria Iñigo els convidà al programa Estudio Abierto, de RTVE, van actuar vestits de pagesos, amb boines, expressió sorruda i pantalons de pana, aconseguint la popularitat. Després de l'èxit aconseguit amb aquella actuació, el projecte va passar a cridar-se La Charanga de l'Oncle Honorio. El single que contenia aquelles dues cançons va ser editat per CBS. El 1976 van publicar un disc complet amb un estil que ells mateixos van denominar com "roz rurá", i en el qual va destacar la cançó "Ai, cordera". 
124. Nirvanas: (set.-76). Sense informació.
125. Oscar Janot: (set.-76). Cantant espanyol de música romàntica nascut a Barcelona. Va ser membre de grups com Los H2O, Los Babys o Los Sirex (guitarrista suplent). Ja en solitari tingué grans èxits com "Pajarillo Volador" i "Por siempre como siempre". 
126. Danny Daniel: (oct.-76). Daniel Candón de la Campa, Conegut artísticament com a Danny Daniel (Gijón, Astúries, 30 de juliol de 1942) és un cantant melòdic i compositor Asturià. El su primer Èxit com a cantant i compositor va ser "El vals de las mariposas", cançó que amb el pas del temps va esdevenir 1 clàssic en Tots els Països de parla espanyola. 
127. Sandro Giacobbe: (des.-76). Canta italià nascut a Gènova el 1951. Va començar la seva carrera musical a principis de la dècada de 1970, aconseguint finalment l'èxit el 1974 gràcies al tema “Signora mia”, que es va classificar entre els 10 primers en la llista de senzills més venuts d'Itàlia. Durant prop d'una dècada va obtenir diversos èxits musicals, gairebé sempre balades romàntiques amb al·lusions íntimes. El tema “El jardín prohibido”, versió en llengua castellana d'Il giardino proibito, va arribar a aconseguir el número u de vendes a Espanya el 1976.
128. Tony Frontiera: (abr.-77). Antoni Vidal Bibiloni, nascut als anys 40 a Binissalem, Mallorca. Conegut amb el nom de Tony Frontiera, va passar pel festival de Benidorm amb el tema “Como un niño” i es va instal·lar a Barcelona. Va fer gales en tots els punts de la geografia espanyola i va actuar en diversos programes de televisió. Els temes de Ray Girat en la veu de Toni Frontiera sonaven en totes les emissores nacionals. Es va retirar dels escenaris el 1981. 
129. Ramon Riva: (abr.-77). Cantant madrileny nascut als 40. De biografia agitada i escandalosa a l'Espanya dels setanta, però una de les veus més impressionants entre els solistes de llavors. Va començar a cantar professionalment en 1964. Ramón Riva va iniciar l'escalada a la popularitat el 1974, quan va aconseguir un tercer lloc al festival de Benidorm amb la cançó “Poema más que ayer”, composta per Angel Melero. Un any després es va reafirmar amb la cançó Tu et vas, que va ser un dels majors èxits estiuencs. No obstant això, a partir d'aquest moment, la seva carrera es va enfosquir. Va morir en un accident de trànsit,  l’11 de juny de 1986, als afores de Madrid. 
130. Ana y Jhony: (juny-77). Anna i Johnny va ser un duo de música pop i balada romàntica de curta vida, creat a Madrid, el 1974 pel matrimoni d'Ana Sánchez (Màlaga, 1950) i Juan Enrique Dapena (Madrid, 1949). Els seus majors èxits van ser "Yo tambien necesito amar "i" Te amaré ", publicats entre 1976 i 1977. La parella es va mantenir en activitat musical fins a 1978. 
131. Albert Hammond: (jul.-77). Cantant, compositor i productor musical. Va néixer a Londres, 18 de maig de 1944, però la seva família es va traslladar a Gibraltar. Les seves primeres actuacions a Madrid van tenir lloc a les Matinales del Price en els anys 62 i 63 formant part del grup The Diamond Boys. Es va traslladar als Estats Units, on va continuar amb la seva carrera professional com a músic, on es va donar a conèixer pels seus èxits dels setanta: "It Never Rains in Southern Califòrnia", "The Free Electric Band" o "Down by the River", entre altres. Hammond és un dels compositors britànics més reeixits dels anys 1960 i 1970 i ha viscut una llarga carrera com a intèrpret a causa de la seva popular producció en tres continents, en dos idiomes i al llarg de quatre dècades. 
132. Conjunto Bacarra: (jul.-77). Sense informació
133. Mocedades: (ag.-77). Corria l'any 1967 a Bilbao, quan uns quants joves estudiants seguidors de la música folk, dels espirituals i, com la majoria, també dels Beatles, van decidir unir-se per formar un grup musical que en principi es va anomenar "Voces i Guitarras". Així es va iniciar la marxa del grup, que va viure moments de gran èxit, com aquell Festival d'Eurovisió de 1973, en què van quedar segons amb el tema "Eres tu". Mocedades va començar sent un grup de vuit components, encara que al llarg de la seva història hi ha hagut diversos canvis. Els dos primers discos els va gravar la formació original, composta pels germans Amaya, Estíbaliz, Izaskum i Roberto Uranga, els també germans Rafael i Sergio Blanco, José Ipiña i Francisco Panera. El 1970 van abandonar Mocedades José Ipiña i Francisco Panera, alhora que s'incorporava Javier Garay. El 1972 deixen el grup Estíbaliz i els germans Rafael i Sergio Blanco, entrant novament José Ipiña i Carlos Zubiaga. Amb aquesta formació de "els sis històrics" d'Amaya, Carles, Izaskum, Javier, José i Roberto van arribar èxits com: "Tómame o Déjame", "La Otra España", "El Vendedor", "¿Quién Te Cantará?" o "Me Siento Seguro". 
134. Manolo Otero: (ag.-77). Manuel "Manolo" Otero Aparicio (Madrid, 25 de juny de 1942 - Sao Paulo, 1 de juny del 2011) va ser un cantant i actor espanyol. Es va donar a conèixer l'any 1975 amb el seu primer àlbum titulat "Què he de hacer para olvidarte". Entre les seves cançons més conegudes es troben la música que dóna nom al disc, "Todo el tiempo del mundo", "Maria no más" o "Vuelvo a ti". 
135. Massiel: (ag.-77). Maria de los Ángeles Félix Santamaría Espinosa (Madrid, 2 d'agost de 1947), més coneguda pel nom artístic de Massiel, és una cantant, actriu, compositora i presentadora de televisió espanyola. Va atorgar a Espanya la seva primera victòria en el Festival de la Cançó d'Eurovisió, el 1968, amb el tema en castellà de Joan Manuel Serrat  “La, la, la”, consagrant la seva carrera al seu país natal, Hispanoamèrica i Europa. 
136. Trini Santos Orquesta y Coros: (ag.-77; juny-78; juny-79). Formació orquestral barcelonesa de música lleugera i melòdica sorgida a mitjan dels anys 70. Tingueren una certa repercussió per les seves versions en castellà de temes com  “Emmanuelle”, “Only You, “Yesterday” o “Killing Me Softly”.
137. Los Hidalgos: (set.-77). Grup d’Asunción, Paraguai, de folklore i música popular paraguaiana. 
138. Sergio y Estibaliz: (set.-77). Duo musical espanyol format per Sergio Blanco Rivas i Estíbaliz Uranga Amézaga, nascuts a Bilbao, i que a més van formar matrimoni des de 1975. Van formar part dels grups Mocedades i El Consorci. També, el 1975 van ser triats per representar Espanya al Festival d'Eurovisió, que se celebraria a Estocolm, amb la cançó “Tu volverás”, signada per Juan Carlos Calderón, que arribaria al desè lloc, sent tot un èxit a Espanya i Llatinoamèrica. L'èxit acumulat els va fer gravar un disc recopilatori, Queda más vida, i l'any següent decideixen editar un disc homenatge a la terra llatinoamericana titulat Canciones sudamericanas. 
139. Carlos Mejia Godoy y Los Palacagüina: (set.-77). Músic, compositor i cantautor nicaragüenc, i un dels principals representants de la cançó testimonial o nova cançó del seu país. A mitjan dels setanta, amb el grup Los de Palacagüina realitza una gira internacional recorrent Europa i Amèrica, i finalment, recalen a Espanya. El 1977, el seu tema "Quincho Barrilete" guanya el Festival de l'OTI que se celebra a Madrid interpretat per Guayo González. També "El Credo", pertanyent a la Missa Camperola, va aconseguir els primers llocs en les llistes d'èxits en la veu d'Elsa Baeza. En aquest mateix any, la cançó "Son tus perjúmenes mujer" aconsegueix entrar a la llista dels més reeixits temes d'Espanya. Aquesta peça és una mica atípic en la seva trajectòria ja que és una cançó amb un cert contingut sensual, que s'allunya dels seus temes de contingut més social. 
140. Pablo Abraira: (oct.-77). (Madrid, 1 de juliol de 1952) és un cantant espanyol de balada romàntica i pop i un dels màxims exponents de la cançó melòdica a Espanya en els anys 1970. Va gravar nou àlbums, on cançons com “O tu o nada”, “Gavilán o paloma” i “Pólvora mojada” que entre altres, van aconseguir ser número u. 
141. Kiko Ledgard: (feb.-78). Enrique Rodolfo Ledgard Jiménez (Lima, 28 novembre de 1918-Madrid, 23 de octubre de 1995) va ser un presentador de televisió i actor de cinema peruà, que va gaudir de gran popularitat, especialment pel programa televisiu Un, dos, tres .. . responda otra vez, un programa que va trencar amb molts cànons preestablerts, doncs, per primera vegada a Espanya, apareixien models en minifaldilles i es posava en joc molts diners. La imatge de Kiko amb un feix de bitllets a la mà va ser llegendària i encara perdura en la memòria de molts televidents espanyols que van gaudir d'aquell programa. 
142. José Luis Moreno: (abr.-78). José Luis Rodríguez Moreno (Madrid, 16 de abril de 1947), conegut com José Luis Moreno, va saltar al món de l'espectacle i de la producció televisiva, amb les seves actuacions de ventríloc "José Luis Moreno y sus muñecos", posant veu als personatges de Monchito, Macario i Rockefeller; aquest últim, un corb cínic i apolític, va arribar a ser un autèntic fenomen social a Itàlia. Després de més d'una dècada d'enorme popularitat amb ells, aniria perdent auge per un canvi en els gustos majoritaris, i va optar oportunament per deixar d'actuar i centrar-se en la seva faceta després de les bambolines, com a productor i director de musicals en televisió i teatres. 
143. Karlo y su Conjunto. (juny-78; ag.-79 ). Banda formada a inicis dels setanta, van enregistrar un EP amb dos temes, “Abandonado” i “Falsedad” carregats d’enèrgic soul-pop. D’ells només sabem que l’any 2009 el segell asturià Munster Records va incloure “Abandonado”  en el recopilatori “Sensacional Soul. Vol. 2”. 
144. Ramoncin y los WC?: (jul.-78). José Ramón Julio Martínez Márquez, conegut com a Ramoncín, (Madrid, 25 de novembre de 1955) entrà a formar part d'un grup tot responent a un anunci que José Ramiro va fer l'any 1976 a Disco Express. El grup canvià de nom per dir-se "W.C.?", i gràcies als contactes de Ramoncín començaren a fer-se coneguts amb temes com “El rey del pollo frito”, “Marica de terciopelo” o “Cómete una paraguaya”. La premsa començà a anomenar-los "Ramoncín i los W.C.?", cosa que molestà la resta de la banda. El 1977 els integrants originals del grup decideixen deixar-lo degut al rumb punk que prenia Ramoncín i van ser substituïts per Carlos Michelini, Roberto Jiménez i Manolo Caño. Amb aquesta formació, Ramoncin grava el seu primer LP, “Ramoncin i los WC?” 
145. Diana Negrete y sus mariachis: