Un bon dia de l’any 1957, als associats Josep M. Panadés i Joan Pla, antics treballadors de l’Alsina Graells
Se’ls hi passa pel cap que engegar una Estació de servei, en una finca segregada en la cruïlla entre la carretera C-14, al seu pas per la població d’Agramunt i l’avinguda Catalunya de la mateixa vila, com a negoci pot ser rendible.
Aprofitar les avantatges d’una carretera que enllaça el mar i la muntanya i oferir un servei als conductors que la transiten amunt i avall a la recerca d’indrets amb encant i en ple boom del turisme. Les possibilitats són moltes, i no s’ho pensen més.
Ambdós socis engeguen les obres de l’Estació-Servei i l’agost de 1960 s’inaugura i comença a rodar.
Poc després, i aprofitant la bona marxa del negoci, es decideix aixecar un petit bar-cafeteria a tocar de l’Estació i ampliar l’oferta de serveis amb un punt d’avituallament i refrigeri. No obstant, la societat es dissolt, Joan Pla no continua amb l’empresa i ven la seva part a Josep M. Panadés.
Aleshores ningú no pot imaginar-se ni de bon tros la febre que s’aixecaria pocs anys després en aquest punt estratègic del secà lleidatà, ni que s’escamparia estenent-se més enllà dels seus vorals i posaria potes enlaire la reposada vila agramuntina.
Els temps canvien i a Agramunt més de pressa que a qualsevol altre lloc de la Catalunya Occidental.