Revista Sió. Núm. 66 - Any 6, Agost 1969, pàg. 9:
«EXITO APOTEOSICO: Como ya va siendo costumbre, el 25 de julio, fiesta de Santiago Apóstol, es el día grande para la Pista de Baile de la Estación de Servicio.
Varios conjuntos de renombre llenaron a tope el recinto; los coches, por centenares, aparcaron donde buenamente pudieron; se agotaron todas las existencias en las consumiciones; incluso se agotó la paciencia de gran número de espectadores, debido a ciertas deficiencias técnicas que impidieron saborear la actuación de un famoso cantante. Cabe añadir que el conjunto que entonces no pudo complacer al público, lo hizo posteriormente con carácter gratuito. La mencionada sesión gratuita tuvo lugar el sábado, día 2 de agosto por la noche, con una concurrencia inimaginable y realmente extraordinaria. Una estimación que circulaba por ahí, calculaba la asistencia en 2.000 coches y 10.000 personas; sin duda era algo exagerada, pero es cierto que el cantante de color HENRY STEPHEN atrajo a nuestra Villa gentes de toda la geografía catalana».
La temporada estiuenca del 69 encetava l’època dels grans concerts a la Pista d’Estiu de la Estació. L’actuació d’Henry Stephen va ser tot un esdeveniment i la més multitudinària en números de taquillatge. Era la primera estrella internacional que visitava terres agramuntines i el fenomen musical més mediàtic i exitós del moment. Provinents d’arreu de la geografia catalana i més enllà, i segons les estimacions un tant exagerades recollides pel cronista de la revista Sió, milers de persones no volgueren perdre’s els enganxosos ritmes del “Rey Negro” Stephen.
Durant gairebé quinze anys la Pista d’Estiu va ser un dels escenaris més respectats en el circuit de sales i espais de música en directe del país. Per mantenir-se puntera, Josep M. Panadés va saber rodejar-se d’un gran equip de programadors sempre atents a les possibilitats de contractació de les estrelles més talentoses i mediàtiques. Per això, cada any a la Pista no hi manca la visita d’una gran estrella musical internacional, que resulta ser el plat fort de la temporada i que serveix per engrandir l’enorme popularitat que any rere any anava guanyant entre el públic en general i la crítica especialitzada. A banda de les estrelles internacionals, altres estrelles de caire més nacional o joves promeses de brillant futur, anaren perfilant els grans espectacles de música en directe que durant més d’una dècada s’oferiren a la Pista d’Estiu.
El juliol del 70, les cançons melòdiques de la noia dels cabells panotxa, Rita Pavone feren les delícies del públic assistent a la Pista, que no volgueren deixar escapar l’oportunitat d’observar les evolucions d’una cantant ja instal·lada en el Star System de la música i que provenia de firmar un contracte milionari amb la discogràfica RCA.
L’abril del 71 trepitjaren l’escenari els Pops Tops, grup espanyol que aquell any assolia cotes internacionals amb el seu tema “Mamy Blue”, la seva visita a Agramunt va ser una de les més aplaudides.
Agramunt començava a acostumar-se a rebre artistes de talla internacional, ningú volia perdre’s l’oportunitat de veure’ls en directe. La gran estrella que vingué el juny del 72 va ser el cantant romàntic italià Albano Carrissi, més conegut com Al Bano, acompanyat pel seu conjunt.
A pesar d’haver-se casat l’any 70 amb la cantant Romina Power i d’haver iniciat una brillant trajectòria conjunta en el món de la música, aquesta no vingué a Agramunt, però no va ser impediment perquè l’Al Bano es posés tothom a la butxaca amb temes com “La Siepe” o “Pensando en te”. Durant anys, a l’inici de cada temporada d’estiu, els amants de la música sempre es preguntaven el mateix: Quina estrella vindrà enguany a la Pista?. La visita de Raphael l’agost del 73 va ser una de les que més es recorden pel gran impacte que causà. La premsa va cobrir l’esdeveniment i les imatges que ens arriben parlen per elles mateixes: Raphael custodiat per dos guàrdies civils de l’assetjament de les “fans” embogides, Raphael posant en pla estel·lar davant un auditori ple de gom a gom.
En canvi, la temporada del 74 no destaca per cap actuació de primera magnitud, les que hi hagueren foren de grups i conjunts que ja havien actuat en anys anteriors i que ja no guardaven la repercussió mediàtica de la primera vegada.
Amb la mort del general Franco, el novembre del 75 i la proclamació de Joan Carles I com a rei s’obria el període de la Transició democràtica, caracteritzada per la Llei de la Reforma Política i la legalització de partits polítics i sindicats. A la Pista d’estiu, la temporada del 75 continua la mateixa tònica de la temporada anterior: actuacions de solistes i conjunts, majoritàriament nacionals, ja consolidats però lluny de les seves èpoques de major èxit. De totes elles, cabria destacar-ne una, la de la popular Inger Nilsson, més coneguda pel seu paper protagonista en la exitosa sèrie televisiva Pippi Calzaslargas.
De les actuacions de la temporada 76 destaca el quartet anglès Lady Wicked, grup de heavy-metal format íntegrament per noies, que venien precedides per un gran èxit comercial en altres latituds europees. No obstant, tot i la poca repercussió mediàtica i de públic que van tenir en general les actuacions a la Pista d’aquell any, a la discoteca Kipps va tenir lloc l’hivern d’aquell any l’esperadíssima l’actuació del cantant italià Sandro Giacobbe, que arrasà entre el nombrós públic que abarrotava de gom a gom la discoteca.
A diferència dels anteriors anys, la temporada del 77 deixà varies actuacions estel·lars, essent una de les més brillants de totes i de més alt nivell. Començava la temporada el juliol amb la visita del cantant i compositor anglès Albert Hammond, que va ser molt ben rebuda pel públic i obria una programació carregada d’actuacions estel·lars, entre les que destaquen les de un jovenet Miguel Bosé o el conjunt Mocedades.
La temporada del 78 davalla en relació amb l’anterior, menys actuacions i de menor nivell. Ara bé, s’estrenava amb una de les actuacions més polèmiques i criticades de totes, potser la que més. Encara avui en dia es recorda el pas de Ramoncin y Los WC per l’escenari de la Pista. Estètica punk, cabells tenyits, malles cenyides, lletres provocadores... Eren les cartes de presentació de l’aleshores conegut popularment com el “Rey del Pollo Frito”. Tot plegat massa fort per un públic poc avesat i força sorprès amb la Revolució Punk que proposava el cantant de Vallecas.
Totalment oposada va ser l’actuació estel·lar de la temporada 79. Sense sotracs estètics ni rotunditats sonores, les cançons del duet melòdic Los Pecos arrasaren entre les embogides fans adolescents agramuntines. La temporada de l’any 80 obria una nova dècada d’actuacions sense massa sotracs i poca repercussió. I amb la temporada 81 finalitza la gran època de concerts i espectacles a la Pista d’Estiu. L’incendi de la discoteca Kipps l’agost d’aquest anys paralitzà totes les activitats del complex per unes setmanes i posava un tràgic punt i final a la temporada estiuenca. D’aquesta manera, l’esperada i mai vista actuació que els Baron Rojo, grup madrileny de heavy-metal, tenien prevista per aquell mateix agost s’hagué de suspendre.
