Les primeres espurnes del brot febril comencen a detectar-se l’estiu de 1965.
A la resta del país la cultura popular s’emmiralla amb els nous corrents estètics, culturals i musicals que, provinents de fora i per varies vies, no paren d’aterrar al país.
Les guitarres elèctriques del pop-rock prenen força i per arreu brollen joves grups ies-iès que les adapten als seus repertoris musicals.
Els Beatles aterren a Espanya el setembre d’aquest any i ofereixen dos concerts antològics a Madrid i Barcelona.
I mentrestant, els emblemàtics Los Sirex emprenen una gira per les terres lleidatanes. Però resulta que la sala de l’últim concert de la gira no els pot aixoplugar. A última hora, els promotors li proposen a Panadés muntar el concert a l’erm vora la cafeteria. Abans alguns espectacles ja s’hi havien organitzat a l’erm, el dels Sirex no era el primer i el gran ressò mediàtic que arrossegava el grup augurava un èxit rotund. Accedeix l’empresari, s’aixeca l’escenari, Los Sirex actuen i, l’èxit és tan aclaparador que desborda les expectatives i l’espai queda petit.
Panadés no tarda en obrir una gran pista de ball a l’altra banda de la carretera. La Pista d’Estiu de l’Estació Servei s’inaugura l’any 1965, i per l’escenari hi desfila el més granat de la música pop, folk i rock de l’àmbit nacional. Brincos, Salvajes, Lone Star, Henry Stephen, Relámpagos, Los Comodines, Los Diablos o els targarins Los Sin Nombre actuen davant un jovent enfollit de divertiment i vitalitat com mai fins aleshores no ho havia estat.
És el moment, engega la febre i la modernitat aterra amb força a Agramunt.