Amenitzada per la copla, la música orquestral i les cançons d’Antonio Machín, Luis Mariano o de José Guardiola, començava l’era del Seiscientos, dels electrodomèstics pagats a terminis i de la Televisión Española.
També del pluriempleo, els sobresous o les hores extra, que la majoria va utilitzar per millorar una mica el nivell material de vida i no sols per subsistir com havia passat fins aleshores. És el moment en què es popularitzen el whisky i el biquini, el tabaco ros “amb boquilla” substitueix el “caldo de gallina”, l’època daurada dels Festivales de España, la magnificació pública dels símbols “desarrollistes” del règim franquista com ara els Premios Nacionales de Natalidad, els pantans i les hidroelèctriques o el tren Talgo, i l’inici del boom del turisme.
I també és el moment en què una petita gasolinera comença a rodar. És l’inici d’un projecte modest que a mesura que creix cobra major envergadura. Sempre en permanent renovació, s’anticipa a les tendències i les novetats provinents de l’exterior, convertint-se en altaveu de la modernitat i paradigma generacional a terres ponentines I la Discoteca Kipps és la peça de l’engranatge d’aquest projecte que tot ho fa possible.
Aquesta és la seva historia.
